És 3r dijous de mes, la GUIA MIQUELIN va a Can Rajoler, Plaça de l’Ajuntament 1 de Sta Eulàlia de Ronçana. Obren de dimecres a diumenge per dinars, i divendres i dissabtes per sopars. Aquest restaurant va ser fa uns anys el mític “garitu” d’en Pep Salsetes, ha passat per altres propietaris i, des de fa un any i mig el porten el Pere i la Dulce, per això ens ha semblat ideal per iniciar aquest recorregut per diferents restaurants del Vallès Oriental amb proposta novella o iniciatives de gent jove.
La proposta que fem des de l’Ateneu gastronòmic de l’Aliança és simple: un màxim de 10 comensals que paguem 30 € per cap i deixem que el restaurant ens ofereixi un menú característic del lloc, sense grans vins, ni xarrups ni afegits. La GUIA MIQUELIN valora i puntua.
Dijous al vespre, avui en Pere obre per nosaltres. El local té una aparença de bistró francès d’estil clàssic i ens col·loca a una gran taula rodona que domina el menjador, la decoració no enfalaga, tot plegat és agradable. Disposa de 32 places.
Ens ofereix uns entrants de salmó marinat, croqueta de carn d’olla i sardina fumada, senzills però impecables, aquí ens treu unes cerveses artesanes dels Cingles, “El Poeta”, una RED IPA prou interessant que combina molt bé amb aquests entrants. Seguim amb uns cors de carxofa a la brasa farcits de botifarra negre amb romesco i all i julivert, potser les carxofes estan un pel dures. Com a plat principal ens ofereix una cua de vedella sense feina, rustida amb ratafia, parmentier i un ou fet a baixa temperatura, és un plat molt aconseguit, equilibrat, encara que un xic potent com a sopar. Tot això amb un vi negre del Montsant, un sirah del 2016 el MYSTI, i un pa excel·lent, sobretot el de llavors de xia, però també molt bo el de coca, aquest pa és del forn Sagà de Lliçà de Vall, regentat per l’Andreu, fill petit dels Martorell. I de postres un brownie de xocolata amb gelat de vainilla, li falta una mica de cremositat però és molt bo.
La presentació dels plats molt bé i el servei excel·lent, però s’ha de dir que estem sols.
En resum, un magnífic sopar, i per acabar li demanem en Pere a quin restaurant hem d’anar el mes que ve, no s’ho pensa, “El Celler del Tiet” de Sant Feliu de Codines, del seu amic Carles. Abans de l’estiu presentarem les puntuacions dels plats.
A taula!!”
