- L'Aliança batega. Ho vols sentir?
- 93 841 45 33
- bustia@lalianca.cat
Es constitueix la “Sociedad la Alianza” el 22 d’octubre de 1925, a les 4 de la tarda, al local de La Sagrera.
La finalitat de la “Sociedad” queda definida com a : “fines puramente morales y de carácter cultural”. La junta està constituïda per un president i 3 vocals.
El 18 de febrer de 1926 es comença a parlar de la construcció d’un edifici i de l’existència d’uns terrenys idonis, valorats en 10.000 ptes., els quals es decideix comprar. L’Aliança realitza un préstec de 40.000 ptes. emetent a tal objecte 800 obligacions nominatives de 50 ptes. cada una, sense interès, amortizables per sorteig en 160 anys, a raó de 5 obligacions per any.
Es decideix no muntar envelat per la Festa Major i inaugurar el nou local el setembre del 1926.
Les obres del nou edifici tenen un cost més elevat, cosa que provoca que una sèrie de socis, anomenats “socis protectors”, paguin el que resta, import que els serà retornat en diferents pagaments per la mateixa societat. D’altra banda, també s’augmenta la quota de socis de 60 cèntims a 1 pesseta.
El setembre de 1927 el constructor, Josep Fargas Roca, reclama a l’Aliança 66.805, 40 pessetes en motiu de la construcció de l’edifici, quantitat que els socis s’oposen a pagar.
El juliol de 1928 es dicta sentència: l’Aliança ha de pagar una quantitat menor a la reclamada. Per primer cop, el gener de 1929, l’Aliança disposarà d’un conserge, el senyor Manuel Fonoll.
És l’any en què es comença a parlar de “socis balladors” (socis en època de Festa Major) i “socis protectors” (socis amb possessió d’obligacions).
L’any 1931 es produeix la polèmica sobre si l’orquestra que es contracta per la Festa Major ha d’anar a tocar a l’església, com era costum fins aleshores. Després d’una votació secreta (44 a 12), s’acorda que l’orquestra no tocarà a l’església, cosa que fins i tot provocarà dimissions en la Junta.
S’acorda, el 1932, prorrogar la quota de Festa Major: els socis balladors, 30 ptes; les llotges, 40 ptes., i les cadires, 4 ptes., quotes que l’any 1933 es reduiran pels socis balladors a 20 ptes.
El 27 de gener de 1934 es redacta la primera acta en català i es continua així fins que esclata la Guerra Civil.
“Seguidament el President eposa que se tindria que votar president y sis vocals, pero que mentres durin les actuals circumstancies davant la falta de jovent ell seguiria en el mateix lloc” redactat de l’any 1938 que descriu les circumstàncies d’aquella èpoc a la Sociaedad La Alianza.
L’any 1940, després d’un any d’inactivitat, es tanca l’acta amb el següent text “Una vez tomado posesión de sus cargos se acordó levantar la sesión haciendo votos por la prosperidad de la Sociedad, de España y su Caudillo”.
Aquest mateix any s’acorda la construcció d’una galeria de llotges al primer pis, les quals s’arrendaran per sis anys a un preu de 250 ptes. la llotja.
Els nous Estatuts de la Societat es constitueixen l’any 1941, en ser aprovats pel Governador Civil de la Província. Aquesta mateixa acta acaba amb la frase “Haciendo votos por la nueva España y con los gritos de costumbre de Arriba España, Viva Franco, se levanta la sesión”.
Donada la gran afluència a la Festa Major, es veu necessari, l’any 1943 construir cinc llotges més desmontables, de fusta. És aquest any quan es contracta el primer “adornista” per engalanar la sala per la Festa Major.
Aquest període comença amb diferents reformes: l’any 1946 es pinta la sala i el 1947 es fan reformes al bar “pintar el café, puertas y ventanas del mismo, instalación de bancos de madera situados junto a la pared con el fín de ahorrar cierto número de sillas y mejor comodidad”.
El juny de 1950 es decideix comprar la màquina de cinema sonor instal·lada a la sala, de la mateixa manera que s’adquireix a l'”Empresa de Cine Victoria”, de Parets del Vallès, el transformador “Lámpara Neón”.
És el 1951 quan un grup de socis s’interessa per habilitar el pati, convertint-lo en un camp de bàsquet.
S’aprova, el 5 de març de 1952, aixecar un envà a l’estatge del conserge, per la qual cosa es guanya una habitació i un lavabo. De la mateixa manera, s’acorda reparar la teulada de la sala, donada la precarietat amb què es trobava.
La proposta de fer ball un cop al mes sorgeix a l’abril de 1954 quan un grup de socis demanen “un medio de diversión”, cosa que representa augmentar la quota de socis 14 pessetes per tal d’assumir els costos de l’activitat.
L’inici de 1956 ve marcat per una forta crisi econòmica : l’Aliançaa s’ha de fer càrrec de dues hipoteques per import de 120.000 ptes. Després d’una llarga discussió de com amortitzar el deute, sorgeix la següent idea “los señores asistentes acuerdan por unanimidad se solicite del magnífico Ayuntamiento se haga cargo de dichas hipotecas previo acuerdo con los señores tenedores de las Obligaciones”, solució que mai no arriba.
Serà el febrer d’aquest mateix any quan la Sociedad La Alianza rep el permís d’obertura del cinema i el 1957 es reforma la cabina cinematogràfica “por disposición del Excelentísimo Señor Gobeernador Civil”.
El primer reglament de lloguer de sala data del 4 de febrer de 1958, quan s’acorda que qualsevol acte se celebri a la sala per alguna entitat aliena a l’Aliança haurà de pagar 100 pessetes “en concepto de desgaste del salón”.
El 25 de desembre de 1960 els dècims de la loteria de l’Aliança són premiats en 5 ptes. més el reintegrament cada un.
El juny de 1962 s’aproven diferents projectes : adquisició de cent-cinquanta cadires, construcció d’un local per resguardar les motos i les bicicletes, substitució del teló i renovació total de l’edifici.
El gener de 1963 es comença a instal·lar la calefacció de la sala, la qual no entra en funcionament total fins l’any 1966.
Es demanen pressupostos per tal de “rebozar y estocar con arenilla de mármol las fachadas: principal y lateral del campo de balonmano” l’abril de 1965. Les obres seran otorgades a Antonio Olivan. Per tal d’assumir el cost de les mateixes la quota de socis augmentarà a 750 ptes. (un cent per cent).
El 2 de gener de 1966 s’aprova l’obertura del carrer “Avenida José Antonio” i l’aixecament de les clavegueres, de la mateixa manera que s’aprova cancelar la hipoteca per un valor de 80.000 ptes., hipoteca que datava de 1931.
Tanmateix, i en el mateix any, s’aprova l’adaptació dels estatuts a la nova llei d’associacions.
Marcel·lí Mazarico, fins aleshores conserge i administrador del cafè-bar, anuncia el 5 de desembre de 1968 el cessament del seu càrrec, que deixarà definitivament el 31 de març de 1969.
S’obre a concurs públic la concessió del bar, que assumirà Josep Bach.
L’any 1969 es reclama la compra d’una taula de ping-pong i l’acondicionament d’un espai pel correcte desenvolupament d’aquest esport.
La Festa Major de 1971 fou un èxit total, ja que tingué lloc l’actuació de “La Trinca”.
L’abril de 1972 s’aprova el pressupost per la construcció d’una pista poliesportiva, valorada en 947.000 ptes.
Els projectes de l’Aliança es van multiplicant gràcies a la quantitat d’activitats que aquesta absorbeix: reforma de la sala d’espectacles, construcció d’una sala a part per la pràctica del ping-pong i la col·locació d’una separació al bar amb la qual s’aconsegueixi que els socis tinguin una àmplia zona reservada per a ells.
Aquest mateix any s’inaugura la pista poliesportiva amb un munt d’activitats i actes, on totes les seccions esportives de l’Aliança hi són representades.
Donat el gran nombre d’usuaris de la pista, es sol·licita als socis “colaboración para organizar las secciones deportivas y se requiere a personas que voluntaria y desinteresadamente se coloquen al frente de las mismas junto con el delegado de deportes de la Junta Directiva”.
El replanteig de reforma de la sala, que té lloc al 1974, porta l’Aliança a demanar un préstec de 4.000.000 ptes. a la “Caja de Pensiones para la Vejez y Ahorros” a retornar en 16 anys.
El 30 de juny de 1974, i per primera vegada en la història de la societat, es dóna entrada com a secretari a una dona, Carme Prims i Colomé.
A l’abril de 1975 es tornen a escriure les actes en català.
El 1976 té lloc la celebració del Cinquantenari de l’Aliança. Per aquest fet es creen diverses comissions que es cuiden d’organitzar les diferents activitats, entre elles la realització de la medalla anomenada “Licinius”, de Subirachs.
Aquest mateix any l’arrendament del cafè-bar passa a la senyora Antònia Tussell.
El 7 de magi de 1977 i arrel de la lectura d’una carta enviada per l’Assamblea Democràtica de Lliçà d’Amunt i Santa Eulàlia de Ronçana, l’Aliança decideix adherir-se a la campanya “Volem l’Estatut” engegada per l’Assemblea de Catalunya.
Ja són tres els equips que l’Aliança té federats, per la qual cosa, a l’octubre de 1978, es demana col·laboracio econòmica per part de l’Aliança, ja que aquests són incapaços d’autofinançar-se. Tanmateix, és el mes en què neix la proposta de muntar un gimnàs a la sala de ping-pong.
El 3 de novembre del mateix any es convoca una assemblea extraordinària, donat que l’Associació de Sant Julià demana la sala per tal de realitzar una sessió informativa, sessió que per a uns quants socis és de caire polític. La Junta, després d’escriure un manifest a favor de la realització de la sessió, decideix posar a votació la qüestió: 73 vots favor, 69 en contra, 5 nuls i 4 en blanc.
Serà el 1979 quan s’aprova un nou preu de lloguer per la sala, 6.000 ptes., destinades a cobrir les despeses generals que la utilització de la mateixa comporta.
La Festa Major de 1980 es comença a organitzar conjuntament amb l’Ajuntament, el qual cedeix una quantitat de diners per tal de finançar un “20% sobre el taquillatge dels actes organitzats en el local de la societat, al temps que vol que tothom pagui l’entrada igual”. Així mateix va dir que “dels actes que organitza l’Aliança no subvencionarà cap cost; com a contrapartida es compromet a col·laborar per una programació extraordinària amb una quantitat mínima de 100.000 ptes. i com a màxim de 200.000 ptes”.
Aquest mateix any s’aprova la no continuïtat del cinema, que fins ara es feia cada quinze dies, donada la impossibilitat de canviar la programació amb el cine-club de Caldes, del qual es depenia. D’altra banda, es notifica l’inici d’una programació quinzenal de cinema infantil.
Les seccions informen:
Futbol Sala i Bàsquet femení: “El balanç global és satisfactori”. S’apunta la possibilitat de fer un equip de mini-bàsquet.
Ping-pong: s’inicia una roda d’entrenaments infantils per tal de donar continuïtat a la secció. Els ingressos de la secció es veuen afavorits per la loteria de Nadal.
Sardanes: es presenten moltes dificultats de tipus econòmic, ja que un programa d’actuacions al llarg de la temporada es costós i deficitari. Es fa una crida per la col·laboració dels socis.
Coral: s’informa del procés seguit per la seva creació.
Escacs: la secció presenta una manca de participants, de manera que es prenen un descans. Tot i així es realitza un curset per a infants.
Cinema infantil: èxit rotund, ja que aquesta secció omple el buit que hi ha al poble pel que fa a activitats lúdiques infantils.
La Festa Major es continua organitzant amb col·laboració de l’Ajuntament i l’Aliança assumeix un 30% del dèficit global d’aquesta festa, fins un límit de 250.000 ptes. Per altra banda, l’Aliança cedeix la sala d’actes i es fa càrrec del seu manteniment, així com de les despeses de porteria i de guixeta.
La Festa Major de 1982 es caracteritza per ser el primer any que actua a Lliçà d’Amunt l’orquestra Maravella, la qual provocarà bona part del dèficit, degut al seu elevat cost.
El 14 de novembre visita les instal·lacions de l’Aliança el Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Max Canher.
El vicepresident informa de la nova empenta que s’ha volgut donar desde l’Aliança a la Festa de Sant Antoni. També parla de l’èxit de la primera mostra de bestiar i de la nova activitat que es posarà en marxa el segon dissabte del proper mes, els Balls de Saló.
Tanmateix, en Jordi Casanova ens comunica la formació d’una nova coral, la Coral Infantil, que ja ha començat a actuar per les Festes de Nadal en les representacions dels Pastorets.
Es proposa, per al mes de juny, una campanya per a ampliar el nombre de socis. Per reforçar aquesta campanya es proposa actualitzar i “renovar -en català- tots els carnets de soci i que els no socis hagin de pagar un 50% més en tots els actes, llevat els de la Festa Major i els d’entrada gratuïta”.
“Festa Major: Envelat?”
L’Ajuntament decideix la incorporació d’un envelat a “aquesta festa tant tradicionalment nostra”, ja que la capacitat de convocatòria d’assistents està per sobre les capacitats reals de la sala. La Junta “ha intentat demostrar amb xifres que les despeses a fons perdut de lloguer i acondiciar cada any l’envelat són suficients per finançar l’engrandiment de la sala”.
Després d’una votació secreta queda acceptada la proposta municipal, sempre que l’Aliança pagui com a màxim 300.000 ptes. en concepte d’entrades pels seus socis.
El 8 de setembre, l’Aliança rep la visita del President de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol i Soley, el qual escriu: “Felicito l’Aliança de Lliçà d’Amunt perquè durant molts anys ha estat un element bonic de vertebració del poble, i l’encoratjo a seguir-ho fen amb esperit de voluntariat”.
Comencen a funcionar els nous vestuaris de la pista poliesportiva.
Es millora l’aspecte del cafè-bar amb un mosaic nou, es tiren a terra els lavabos vells del cafè-bar i se’n posen uns de nous “i més moderns”, i es construeix una sala adicional a la de tennis-taula i, a sobre dels vestuaris, una de petita.
S’expressa la voluntat de donar un nou impuls a la Festa Anyal que es realitza el mes de novembre, en la qual tots els socis gaudeixen de l’entrada gratuïta.
Es reprèn l’activitat de “ball amb discs” per al jovent, ja que es considera molt interessant perquè aquests participin en les activitats que es realitzen a l’Aliança.
El 5 de setembre de 1986, en el decurs de la Festa d’Homenatge a la Vellesa de la Festa Major, “ens honra amb la seva presència” el President del Parlament de Catalunya, Miquel Coll: “M’és molt grat de fer constar ací la meva més cordial i sincera felicitació a l’Aliança i als seus dirigents i socis per la tasca que porten a terme i desitjant-los que continuïn fent-la en forma cada vegada més satisfactòria”.
El 7 de març s’informa de la propera obertura de l’activitat de ball amb disc els diumenges a la tarda, l’anomenada Disc-7.
Continua havent un gran assistència de balladors als Balls de Saló, malgrat que el nombre de socis assistents és força baix.
Es proposa que l’espai que queda darrera l’escenari que ha quedat tancat amb la separació del carrer, es destini a fer-hi unes pistes de petanca.
Tanmateix, es discuteix el funcionament del nou gimnàs, que passarà a ser una secció més de l’Aliança.
La nova Junta proposa una sèrie de modificacions dels estatuts per tal de donar-los “més funcionalitat i millor utilitat a l’hora d’establir les competències i afanys de l’entitat, davant de coorporacions locals i altres estaments de govern estatal i/o autonòmic”.
La Disc-7 té un gran acolliment al poble, sobretot entre els cercles de jovent, i esdevé el lloc de trobada dels diumenges a la tarda.
Els Balls de Saló continuen tenint una gran assistència de públic de totes les edats i es converteixen en l’activitat lúdica dels segons dissabtes de cada mes.
Durant l’any els espais creats en les darreres reformes (Gimnàs, Escola de Música, etc…) assoleixen una gran utilitat i donen lloc a una major incorporació de nous socis.
Gracies a l’Escola de Música de l’Aliança cada vegada és més la gent que aprèn algun instrument al poble de Lliçà, sobretot nens i nenes.
Són molts els projectes que la Junta es planteja dur a terme durant aquest any: acabar el projecte de seguretat, instal·lació de llum nocturn, instal·lar un nou telèfon al bar i mantenir el mateix per a l’entitat, pintar tanques publicitàries a la paret exterior de la pista, comprar cadires noves, netejar les cortines de l’escenari, passar els rebuts per ordinador, i es planteja la possibilitat de contractar un conserge que s’encarregui del manteniment general del local (posar i treure cadires, tancar i obrir portes…).
En motiu del 65è aniversari de l’Aliança, la Federació d’Ateneus de Catalunya fa entrega d’un diplom el 7 d’octubre de 1990.
Es proposa arreglar la sala de juntes per tal d’habilitar-la com a secretaria i oficina de l’entitat, de la mateixa manera que s’adquireix un ordinador per tal d’informatitzar totes les dades dels socis per elaborar els rebuts anuals, per la qual cosa aquests són degudament informats.
Es presenta una preocupació per la renovació de la nova Junta, quedant composada la mateixa per tres persones, presidenta i dos vocals. Es planteja la necessitat de convocar una altra assemblea de socis per l’elecció de nous membres. La Junta actual, amb les seccions, es planteja seriosament la continuïtat de l’Aliança, ja que la presidenta, Maria de Riba, no pot continuar assumint tots els càrrecs de la Junta Directiva amb les responsabilitats que comporta.
Es convoca una sèrie de socis, considerats d’interès per l’Ateneu, dels quals sorgeix la nova Junta.
És en aquest any quan sorgirà el primer número de la nova revista de l’Aliança, la qual consta d’una editorial, informació sobre l’Ateneu i un reportatge de cada secció.
L’any 1992 va ser un any de transició, amb un daltabaix a l’entitat molt important i en el qual el futur de l’Ateneu va arribar a ser incert.
El 1993 entra una nova Junta amb renovades il·lusions i projectes, la qual es marca com objectiu motivar als socis i, molt especialment, a les seccions, per tal de crear una bona dinàmica associativa. En aquest sentit es realitzen actes com el “Sopar de les Seccions”, la “Festa Anyal”, el “Carnestoltes” i el “Primer Joc de Pistes” i es continuen les activitats ja iniciades, com els Balls de Saló. Es busca la col·laboració de les diferents secccions, perquè a més de les actiitats pròpies que realitzen regularment, se sentin integrades cada vegada més en el conjunt de l’entitat.
Seguint la línia marcada de l’any anterior, aquest any també és molt remarcable a nivell d’activitats, essent aquestes molt variades per tal de poder arribar al major nombre de públic possible, la qual cosa provoca, al mes de setembre, un increment en el nombre de socis.
És enguany quan s’inicia l'”Aliansalsa”, la qual es realitza els divendres de les 11 de la nit fins les 4 de la matinada, amb programacions com “Lucrecia y su grupo”.
La calçotada i la passejada en bici també caracteritzen aquest 1994.
Aquest any es caracteritza per l’inici d’activitats que tindran una gran acollida municipal. El premi literari “Lletraferit”, inicia l’any 1993, passarà a formar part dels actes de Sant Jordi, realitzant-se bianualment.
Els concerts de rock tindran cada vegada una assistència més elevada, portant així grups com “Murphies”, “Coda”,…
Finalment, el 1995 ve marcat pel primer de “La Juguesca”, tot un seguit de proves d’habilitat, força i enginy que realitzen una sèrie de grups, compostos per més d’un centenar de persones, i que s’aniran posicionant com a actes centrals de la Festa Major: construcció de castells de sorra, castells humans i la mítica prova de l’estirada de tractor, són algunes de les proves que es realitzen aquell any. La “Juguesca” ha estat tota una revolució en la Festa Major de Lliçà d’Amunt.
Cada cop són més les activitats que s’organitzen des de l’Aliança per tal d’arribar al major nombre de públic possible, i per tal que aquest sigui el més divers.
Així, trobem com l’Aliança s’encarrega de les Festes de Nadal i de Cap d’Any; del Carnaval, ja sigui aquest infantil o per a gent gran; de Sant Jordi i del Lletraferit; la Nit de Càtars ; de Sant Joan; de concerts de rock, així com d’un cicle d’activitats infantils, sense oblidar la mítica “Juguesca” de Festa Major.
Els guanyadors de “La Juguesca” organitzen un diner, on hi són convidades totes les colles i l’organització per menjar-se el porc que hi ha com a premi pels vencedors.
Es mantenen les seccions de gimnàs, karate, billar, tennis taula, bàsquet, cant coral, cor de Clavé, futbol sala i sevillanes, totes elles portant el mateix ritme d’actuació que l’any 1996.
D’altra banda, la comissió de cultura, que compta ja amb tres anys d’existència, programa activitats molt diverses: 4ª calçotada, carnaval, la festa de Sant Jordi i la Festa Anyal (amb la Primera Mostra de Cargols), concerts de rock, la Transegre i la 2ª Tapadalejada (de Granera a Lliça).
L’Escola de Música celebra el seu 10è Aniversari amb un augment constant d’alumnes inscrits.
El ritme d’activitats es manté i fins i tot augmenta. La “Juguesca” “compta ja amb la participació de cinc colles diferents: els Concos (guanyadors de les 3 edicions anteriors), els Can t’implora (segon en les tres edicions), els Skando, els Spòrting l’Olla i els Bisky (primer any de participació).
Els concerts de rock es troben en un moment àlgid, comptant amb les actuacions d’Ismael Serrano, Màrtires del Compàs, Mercedes Ferrer i la participació dels DJ Showarma i Falafel, que amenitzen el final de tots aquests.
Comencen les obres que donaran una imatge diferent a la sala, s’arrenca la mítica moqueta que cobreix les parets i es fa la nova instal·lació elèctrica.
Es guanya el premi de la Federació d’Ateneus a l’activitat sòcio-cultural que fomenta la participació popular: la “Juguesca”.
Pel que fa a les activitats, aquests continuen amb un gran nombre de participació, menys el cicle de teatre, que es suspèn per ser deficitari.
El Sant Jordi de 1999 es caracteritza per ser el primer any en què tindrà lloc al carrer de l’Aliança el primer Bram del Drac, una actuació musical composada pel director argentí Marcelo Bellagamba amb l’ajuda d’en Lluís Olivan i interpretada per la gent del poble, de la qual sorgeix el primer disc compacte de les cançons representades.
S’intenta crear una comissió per tal de programar tot un conjunt d’activitats lúdiques i culurals obertes a tothom en motiu de la commemoració de 75è aniversari, i es procur que aquestes es donin a conèixer a tota la població de Lliçà d’Amunt.
El Bram del Drac, espectacle musical basat en la llegenda de Sant Jordi, es realitza a la Plaça de l’Església. En aquesta nova ubicació, amb un gran nombre de públic assistent i una posada en escena molt acurada, rep grans elogis i molt bones crítiques.
També hi ha gran assistència a la cremada del Drac.
El Drac és construït amb la col·laboració de les escoles d’infantil, primària i IES.