Mirades femenines de la filosofia (continuació)

Descripció

En aquesta segona part del curs, es continuarà aprofundint i avançant a partir del programat durant el primer quadrimestre.

Es tracta d’analitzar les aportacions cabdals, originals, contradictòries o complementàries, sempre lliures i crítiques, al pensament filosòfic i científic per part d’un ampli ventall de pensadores.

Des de Diotima de Mantinea, Aspasia de Milet i Hypatia d’Alexandria en la Grècia clàssica, fins Émilie de Châtelet i Olympe de Gouges, en el segle de les llums, passant per les “beguines” medievals, hi ha hagut cabdals veus femenines del pensament occidental antic i modern. Ignorades o mal conegudes, és de justícia recuperar-ne la memòria. Dissortadament, ni el resultat de la “querella de les dones” ni la “il·lustració” no varen pas millorar la presència i el reconeixement de les aportacions femenines al pensament filosòfic i científic.

Cal difondre les seves reflexions al debat i al pensament contemporanis. En aquest curs, podrem resseguir algunes de les aportacions genuïnes a les que es consideren corrents “clàssiques” del pensament. Ens centrarem en algunes d’elles i farem esment d’algunes més.

Per exemple: Eleanor Marx aporta en els seus escrits i activitats una perspectiva filosòfica humanista que va més enllà dels aspectes polítics i econòmics del marxisme. Helene von Druskowitz segueix el pessimisme de Schopenhauer i Philip Mainländer però s’enfronta al nihilisme de Nietzsche. Lou Andreas-Salomé reuneix en el seu  pensament moltes de les aportacions del nihilisme de Nietzsche i del pensament de Freud, sobretot d’Anna Freud. Rosa Luxemburg li discuteix a Lenin els camins de la revolució. Sabine Spielrein va  saber criticar el pensament de Freud i de Jung i alhora va obrir vies noves al pensament psicoanalític. Hilma af Klint fou la gran pensadora de l’art abstracte del segle XX. Maria Zambrano va digerir totes les corrents de començament del segle XX i ens ofereix una mirada crítica i sintètica especial amb la filosofia i la poesia. Simone de Beauvoir és una veu literària de l’existencialisme francès i de part del feminisme contemporani. Edith Stein i Simone Weil obren vies noves a l’espiritualitat cristiana i al compromís social, com Annie Besant ho és del pensament hindú i la teosofia. Ayn Rand s’erigeix en la defensora de l’ateisme liberal radical des de posicions dites conservadores.